Bona nit a tothom.
Fa poc que hi ha hagut eleccions i canvis significatius a diverses institucions de les nostres illes. Sembla que venen temps difícils per a la nostra llengua i la cultura. El nou president del Parlament Balear és un enemic declarat del català i de molts dels avenços i llibertats que tant han costat d’aconseguir.
Ens temem que aviat vendran atacs diversos cap a la llengua i la cultura. Per començar, el mateix president del nostre parlament, ja ha proposat tornar les competències d’Educació a Madrid. Aviat ens voldran esbocinar l’idioma i substituir la cultura. Pretendran, com deia Guillem d’Efak: “empeltar-nos una ànima nova”.
Si és així, la feina de tots els que volem una llengua normalitzada i una cultura viva haurà de multiplicar-se, i des de la societat civil hi jugarem un paper importantíssim.
Començam ara mateix.
Benvinguts, un any més, a la Festa de la Nit de Sant Joan, aquest any a Vila, organitzada en col·laboració amb l’Ajuntament d’Eivissa i l’Associació de Vesins de sa Capelleta, una de les més antigues d’Eivissa.
La Festa de la Nit de Sant Joan va començar a celebrar-se el 1971 amb la intenció de reivindicar una, llavors esmorteïda, festa tradicional tan nostra com és aquesta.
Ara, més de mig segle després, des de l’Institut d’Estudis Eivissencs continuam celebrant la nit més curta de l’any amb música, foc i alegria. I també reivindicant la nostra llengua, la terra i la cultura.
Bé, però com que ja sabem que aquesta nit la festa és important, la part reivindicativa la farem curta, però clara.
L’Institut d’Estudis Eivissencs és una entitat cultural, sense ànim de lucre, creada per a l’estudi i projecció de la cultura, la llengua i el patrimoni natural de les nostres illes.
En poques paraules: volem una cultura viva, una llengua normalitzada i una terra saludable on viure amb tranquil·litat.
Volem creure que la gran majoria dels nostres representants polítics seran conscients que els temes culturals són una part important del benestar de la gent. I en dir cultura parlam tant de la cultura popular com a senya d’identitat, com de la cultura universal en general.
Esperam que l’ús de la llengua catalana, pròpia d’aquestes illes des de fa 8 segles, però menystinguda per causes històriques que ara no cal recordar, sigui plenament normalitzada sense més demora.
Quant a l’ecologia, no oblidem que la capacitat de l’illa té uns límits, i que aquests fa temps que ja s’han sobrepassat. Fruit d’això són els embussos a les carreteres, l’alt preu de moltes coses, les platges massificades, les remors arreu, la saturació de serveis públics…
Hi ha molta feina a fer i no serà fàcil. Allà on puguem col·laborar, comptau amb naltros.
Salut, gràcies i molt bona nit.
