L’Or d’Eivissa per a UC: Una Nit de Música, Emoció i Reconeixement Profund
L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) corona els membres del mític grup folklòric amb la seva màxima distinció en una cerimònia carregada de sentiment i nostàlgia.
Eivissa va viure ahir al vespre, 20 de març de 2025, una d’aquelles nits que queden gravades a la memòria col·lectiva. L’auditori es va vestir de gala, no només per la presència d’autoritats, amics i familiars, sinó per l’aura especial que desprenia l’homenatge: el lliurament de la Medalla d’Or de l’Institut d’Estudis Eivissencs als tres pilars del llegendari grup UC: Joan Marí Muñoz, Isidor Marí Mayans i Victorí Planells Lavilla. Un reconeixement merescudíssim a una trajectòria dedicada a la recuperació, dignificació i difusió de la música popular eivissenca.
L’expectació era palpable ja abans de les vuit. Mentre les portes s’obrien, l’ambient s’anava impregnant d’una barreja de respecte i afecte cap als protagonistes. Puntualment, a les 20:00h, les llums es van atenuar i el duo bis@bis, format per Miguel San Miguel (piano) i Laura Boned (violí), va ocupar l’escenari. Amb la seva mestria, Ignasi Roselló “Salvador” i Vicent Cardona “Frit” van oferir una primera sonada que ja marcava el to de la vetllada: una emotiva interpretació d’un tema de UC i una vibrant sonada pagesa, arrels sonores de l’illa que els homenatjats tant han defensat.
Seguidament, els presentadors de l’acte (Amèlia i Andrés) van prendre la paraula per donar una càlida benvinguda a tots els presents. Amb paraules sentides, van destacar la importància del moment i, sense més dilació, van convidar els “autèntics protagonistes” a pujar a l’escenari. Un a un, entre l’ovació del públic, Joan Marí Muñoz, Isidor Marí Mayans i Victorí Planells Lavilla van ocupar els seus llocs d’honor, visiblement emocionats per la mostra d’estima.
La música, fil conductor de la nit i de la vida dels premiats, va tornar a sonar. Els presentadors van anunciar que bis@bis acompanyaria musicalment la cerimònia, i el duo va regalar una magnífica versió d'”Anarem a Sant Miquel”, un clàssic del repertori de UC que va fer ressonar la nostàlgia a la sala.
El moment institucional va arribar amb la intervenció del secretari de l’IEE, Miquel Mayordomo, qui va llegir l’acta oficial de l’acord de concessió de la Medalla d’Or. Un acte formal però necessari, que certificava el reconeixement unànime de la institució a la tasca impagable de UC. Per suavitzar la solemnitat, bis@bis va tornar a l’escenari per interpretar magistralment “Sa llorençera – Bona nit blanca roseta”, evocant paisatges i sentiments profundament eivissencs.
Llavors sí, el clímax de la cerimònia. El president de l’IEE, Marià Mayans, va pujar a l’escenari per fer el lliurament de les medalles. Cridats individualment al centre de l’escenari, Joan, Isidor i Victorí van rebre la distinció de mans del president. Cadascun d’ells, amb la medalla penjada, va dirigir unes breus però intenses paraules d’agraïment, recordant anècdotes, companys i el camí recorregut. Van ser moments íntims, plens d’humilitat i de l’emoció continguda que finalment aflorava.
El president Mayans va cloure l’acte institucional amb un discurs on va glossar la figura de UC, destacant la seva contribució cabdal a la preservació del patrimoni musical i cultural d’Eivissa, la seva capacitat per connectar generacions i per portar el nom de l’illa arreu amb orgull i autenticitat.
Després dels agraïments finals per part dels presentadors i una nova onada d’aplaudiments que omplia la sala, va arribar la petició que tothom esperava: “Ens regalarien una tocada?”. I UC, generosos com sempre, no es van fer pregar. Amb els instruments a les mans, van oferir la seva música en directe, transportant els assistents a l’essència pura d’Eivissa. La connexió amb el públic va ser immediata, màgica. L’ovació va ser eixordadora, demanant un bis que, per descomptat, van concedir amb un somriure.
La vetllada va culminar amb les tradicionals fotos de família: els tres mestres lluint orgullosos les seves Medalles d’Or, envoltats per representants de l’IEE, autoritats i, sobretot, per l’escalf dels seus. Una imatge per a la història, el retrat d’un reconeixement col·lectiu a tres figures imprescindibles que han fet de la música d’Eivissa un llegat viu i vibrant. Una nit on l’or no només era a les medalles, sinó en la música i l’emoció compartida.
