L’article de Felip Cirer Costa, publicat a Diario de Ibiza, conmemora els 75 anys de la creació de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), destacant el seu paper en la vida cultural eivissenca en un context històric postguerra i dictadura franquista, on es va buscar esborrar qualsevol vestigi de la II República i les seves manifestacions culturals en llengües “regionals”. El franquisme, promotor d’una cultura exclusivament castellana, va designar els governadors civils com a peces clau per a la implementació de la seva política cultural, controlant els ajuntaments a través de comissions gestores i impulsant una cultura d’unitat sota la bandera de la “democràcia orgànica”.
El 1949, sota l’iniciativa del governador civil José Manuel Pardo Suárez i amb el suport de la societat cultural i artística Ebusus, es va proposar la creació de l’IEE, enfocant-se en l’estudi de tots els aspectes culturals, científics, i etnològics d’Ibiza i Formentera. Aquesta entitat va néixer amb l’objectiu de preservar i promoure la rica diversitat cultural i lingüística de les illes, contrastant amb l’enfocament homogeneïtzador del règim franquista. La revista “Ibiza”, cedida per Ebusus, va passar a ser l’òrgan de l’IEE, destacant-se per la seva contribució al Patronat José María Quadrado del CSIC, marcant un nou inici en la investigació cultural i científica de la regió.
Malgrat el seu inici prometedor i la dedicació de figures clau com Manuel Verdera Ferrer, l’IEE va experimentar un període de letargia entre 1953 i 1960, limitant-se la seva producció a poques publicacions. No va ser fins al 1970, amb l’emergència d’un nou grup de joves liderats per Enric Ramon Fajarnés, que l’IEE va experimentar un renaixement, reorientant-se cap a una activitat més dinàmica i inclusiva. L’article ressalta la importància de l’IEE com a entitat defensora de la diversitat cultural i lingüística d’Ibiza, i el seu paper en el despertar d’una consciència cultural en un entorn advers.
