Comunicat de l’IEE als socis i voluntariat SOS Sargantanes

Després de vint anys de presència de les serps invasores a l’illa d’Eivissa, ha arribat el moment de reflexionar i repensar la situació:


De manera reiterada des de l’Institut d’Estudis Eivissencs ens hem manifestat per exigir a l’administració actuacions contundents, almenys en els tres aspectes que consideram imprescindibles per establir un veritable pla d’erradicació de les colobres invasores i de protecció de les sargantanes:

  1. Tancar la porta d’entrada de les espècies invasores mitjançant controls portuaris. En part resolt en la llei RD 1/2023 de protecció de la fauna autòctona, però que arriba amb vint anys de retard i poques garanties que es faci complir.
  2. Establir tasques de trampeig generalitzat i estratègic a tot el territori, amb repartiments massius de trampes i ratolins gratuïts.
  3. Idear zones de reserva de sargantanes, del tipus «arca de Noè», a diversos indrets de l’illa d’Eivissa. Encara som a temps per fer-ho i no perdre el patrimoni en biodiversitat que representa l’espècie Podarcis pityusensis.

Malgrat les múltiples veus que ens han acompanyat en aquestes demandes i dels més de 500 voluntaris implicats en la ingent tasca d’erradicar una espècie invasiva, pensam que les actuacions dels organismes públics amb competències mediambientals no han estat prou encertades, i per això l’any 2024 la situació és gairebé irresoluble. Ara ja es pot assegurar que la serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis és present a tot el territori de l’illa d’Eivissa.

Els estudis faunístics que s’estan realitzant, i les declaracions de diversos responsables polítics autonòmics de medi ambient asseguren que, per ara, és impossible l’erradicació i que cal considerar que les serps «han vengut per quedar-se». És a dir, actualment no s’està en un escenari de contenció d’una espècie invasora, sinó que hem passat a l’escenari de control de plaga.

El 2019, moment en què es va estructurar la xarxa de voluntariat SOS Sargantanes (voluntariat sense cap intercanvi econòmic per tal que la distribució de trampes, ajuda mútua, ratolins, aprenentatges, informació, etc., fos el més fluid possible), potser encara es podia establir una estratègia d’erradicació de les serps mobilitzant a tota la societat eivissenca per gestionar milers de trampes. Llavors, l’Institut d’Estudis Eivissencs, mitjançant el voluntariat SOS Sargantanes, va proposar a les autoritats locals i autonòmiques el repartiment massiu i gratuït de trampes entre la població rural degudament informada, entrenada i acompanyada.

Però aquesta iniciativa es va veure dificultada per la manca de trampes gratuïtes suficients per a tots els ciutadans que voluntàriament volien gestionar-les i també per un repartiment no sempre prou àgil que no va permetre que arribassin a tota la població interessada.

Fa cinc anys era un moment d’alerta general, i així ho vàrem explicar a la ciutadania que ho va entendre perfectament i va respondre massivament demanant participar d’alguna manera en fer front a una emergència tan inesperada, demanant trampes per instal·lar al seu terreny i cuidant el ratolí que fa d’esquer com una mascota més de la casa.

Però el voluntariat ciutadà és una actuació puntual en el temps. Es pot recórrer a la participació ciutadana en un moment especial, però no indefinidament. Mentre dura el temps d’alerta tenim l’esperança de revertir la situació amb la participació de tots, però quan deixa de ser una emergència i passa a ser una situació ordinària, és l’administració competent qui ha de gestionar aquesta nova realitat. Si les serps han vengut per quedar-se és l’administració qui ha d’afrontar-ne el control.

A les Illes Balears aquesta funció recau actualment en el Consorci de Recuperació de la Fauna (COFIB), empresa mixta publicoprivada que va néixer el 2004 per actuar sobre la fauna de Mallorca, i que posteriorment va externalitzar la seua actuació per a les altres illes en l’empresa veterinària Fundació Natura Parc.

Un servei públic el poden realitzar treballadors públics, però també es pot externalitzar en una empresa privada. Ara bé, en aquest cas, és imprescindible que hi hagi un control, autoritzat i extern a l’empresa, de la tasca que s’ha de fer. Especialment, quan s’actua damunt un bé patrimonial comú i intergeneracional com és el medi ambient. És una garantia de bones pràctiques que les actuacions que es fan al medi ambient, com el control de fauna, estiguin sota la vigilància de la comunitat científica competent i no de la mateixa empresa privada que la du a terme.

A l’Estat Espanyol hi ha diverses entitats científiques competents en aquest tema (com l’Asociación Herpetológica Española o el CSIC —que té centres a Mallorca, com l’IMEDEA) que poden assolir aquesta tasca supervisora, a més del mateix funcionariat del govern de les Illes Balears.

L’administració autonòmica ha delegat (i relegat) les seues funcions en actors externs, hora és que siguin els tècnics mediambientals els responsables de tota la gestió de la fauna salvatge; i que el control, seguiment i avaluació la realitzin científics independents de les empreses que realitzen aquesta gestió.

També és el moment que s’assumeixi la responsabilitat que la sargantana Podarcis pityusensis és una espècie en risc d’extinció i afrontar tot el que implica la seua salvaguarda.

Entenem que la funció que ha fet fins ara la xarxa de voluntariat SOS Sargantanes ha set de gran vàlua, però que s’ha d’actualitzar. Les necessitats d’ajuda i de subministraments les han d’assolir a partir d’ara les administracions públiques, i a elles s’haurien de dirigir tots els ciutadans. Ara ja correspon als ajuntaments i al Consell facilitar el repartiment de trampes i de ratolins.

Amb tot, des de SOS Sargantanes continuarem acompanyant-vos i compartint informació mitjançant el correu electrònic sargantanes.eivissa@gmail.com .

L’Institut d’Estudis Eivissencs seguirà alerta per fer front a totes les amenaces que pateix el nostre medi ambient.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració.